Avisar de contenido inadecuado

Redacció en Català pel Certamen Literari de Català ( Escola St Nicolau )'' no guanyadora ''

{
}

Era un dia assolellat, jo com sempre, sortia al jardí a prendre l'aire, m'ajudava a relaxar-me, ja que aixó d'haver perdut la feina, donava certs problemes, tant econòmics, ja que l'Estat no paga gaire bé a la gent a l'atur, com certs problemes psicològics, doncs,fa molts anys que treballo i mai m'havien fet fora.

 Sortir al jardí m'ajudava a pensar en el meu futur ,i a tenir les idees clares.

En primer lloc pel que fa a la família vaig pensar de no comentar-ho, donat que no vull que pateixin. En segon lloc , havia de trobar una feina que em permetés mantenir  la família.

El primer dia vaig consultar per Internet les ofertes de treball ben pagades .

Crec que era el meu dia de sort , perquè vaig trobar la feina ideal fins poder trobar-ne pacientment una de millor. La feina no era gran cosa però em serviria.

Vaig trucar ràpidament al local central de la botiga , i em van concedir una entrevista , el dilluns 29 de Gener. Estava content ,vist que, anava a posar-me a prova , perquè portar la comptabilitat d'una cadena de botigues, encara que sigui petita , amb la meva edat , portava la seva feina , ja que els càlculs no són el meu fort a aquestes altures.

Dia 29 de Gener : Em vaig llevar ràpidament quan va sonar el despertador, aquell maleït despertador que tants anys m'havia fet la punyeta. Peró en aquest cas , va ser imprescindible , ja que no es pot arribar tard a una entrevista de feina. Em vaig vestir d'una manera tan elegant que fent broma , els nens pel passadís em xiulaven . La meva dona em va preguntar , per aixó de la vestimenta , que en mi era molt estrany.Jo dissimulant vaig dir que perquè un no pot anar un dia elegant a la feina. Vaig sortir de casa amb el cotxe i quan vaig arribar allà, em tremolaven les cames, estava molt nerviós.

Vaig agafar valentia i vaig entrar. La secretària que ja devia saber que era jo , em va fer anar a la 2a porta a la dreta. Abans d'entrar vaig agafar aire i posant cara seria , vaig entrar. Hi havia un home , que semblava mes un gandul que no pas un home que es dediqués a arriscar-se a la vida per anar ampliant la seva cadena . A mi tant m'era aixó així que li vaig dir que ja podíem començar . L'home em va mirar rient i en comptes de preguntar pel meu currículum em preguntà quina edat tenia. Jo molt nerviós vaig dir que en tenia 51.L'home va fer una rialla d'orella a orella i em preguntà que si m'havia espantat , que ho sentia molt,que només era una broma de mal gust . Jo una mica més alleujat vaig fer una rialleta falsa d'aquestes que els nens d'avui en dia fan. Em va dir que no calia fer cap prova perquè no hi havia ningú més i que ja s'havia fixat en el meu currículum i em veia treballador. Jo li vaig preguntar pel que fa el sou.

L'home una mica menys rialler em va dir que començaria per uns 900€ , i si ho feia bé , em pujaria 400€ mès al mes. Ademès em va dir que aquesta feina la podia fer desde casa i que si era treballador i l'acabava ràpid , podia fer alguna feina mès a algun altre lloc , peró una feina petitona , com per exemple a un supermercat . Jo vaig acceptar encantat, i em va assignar un contracte temporal . Jo molt content de l'èxit inesperat , vaig arribar a casa i estava tan feliç que els hi vaig explicar als fills i a la meva dona.  Es van quedar parats peró la meva dona em va dir que 1300€ potser no donaria per tot . Jo li vaig dir que ara aniria a demanar feina a un supermercat i que així potser guanyaria uns 1600€ al mes.

Ella es va resignar amb totalitat , ja que deia que un home tan treballador i amb capacitat de segones feines millors , no deixaria que anès a un supermercat i que el veiés tota la gent que sempre l'ha envoltat , en una  feina com aquesta. Jo li vaig dir que hi treballaria poc i que no em veuria quasi bé ningú que em conegués. Una mica enfadada em va dir que em busqués abans una feina de carnisser a la tenda de la nostra amiga Encarna que aixó del súper.

1r dia de feina : Quan em vaig llevar vaig obrir al instant el meu portàtil per veure quina era la feina de comptabilitat que em tocava fer. Efectivament , la feina ja estava al meu correu. A cop d'ull no se'n veia massa , peró a mida que vaig anar fent els càlculs era mès llarg del que em pensava . Peró que deia jo ara, un home tan treballador com jo no es podia queixar i menys en una feina des de casa i que comparat amb  la antiga , estava molt millor i segur que acabaria molt mès ràpid. Vaig començar a fer càlculs , i tota la comptabilitat. Malgrat que la comptabilitat com deia anteriorment no era el meu fort , el meu primer dia va ser tot un èxit , els càlculs em van sortir de meravella.

No sé perquè , peró la vida semblava que  començava a donar els fruits de l'esforç.

Pasat un mes : Tot el mes havia anat bé i m'havien pujat molt el sou i la idea de anar a treballar a un altre lloc s'havia esfumat . A partir d'aquest instant la meva vida no va canviar ,  em va anar molt bé , la meva família estava molt orgullosa de mi . Així es com s'acaba la meva narració de l'èxit amb una nova feina.  Per aixó a la gent que perdeu la feina us dic : Si us desanimeu i no busqueu alternatives , mai us canviarà la vida.

{
}
{
}

Comentarios Redacció en Català pel Certamen Literari de Català ( Escola St Nicolau )'' no guanyadora ''

molt xulo

rejfnjernie rejfnjernie 07/12/2010 a las 23:07

pa xulo mi pirulo

a@b.com a@b.com 04/03/2012 a las 20:13

Deja tu comentario Redacció en Català pel Certamen Literari de Català ( Escola St Nicolau )'' no guanyadora ''

Identifícate en OboLog, o crea tu blog gratis si aún no estás registrado.

Avatar de usuario Tu nombre